Hospital Max Super Especialitat Patparganj

Revisió:La histerectomia és una operació per extreure l'úter. Amb una histerectomia, només s’elimina l’úter, o també el coll uterí, els ovaris i les trompes de Fal·lopi. Es pot realitzar una histerectomia a través de la cavitat abdominal (histerectomia abdominal) o a través de la vagina (histerectomia vaginal). Una histerectomia es pot realitzar com a cirurgia oberta o laparoscòpica (cirurgia artroscòpica). Els fibromes uterins són la causa més freqüent d’histerectomia. Com que el període de rehabilitació és molt llarg, l’operació només s’indica asi altres tractaments no han tingut èxit. Després d'una histerectomia, una dona deixa de menstruar, no pot tenir fills, i se li prescriu una teràpia de substitució hormonal. Durada mitjana de l'estada a l'estranger: 1-3 setmanesDesprés de la cirurgia, una dona necessita diverses setmanes de rehabilitació per poder viatjar. El metge ha d’assegurar-se que l’estat de la pacient s’ha estabilitzat i que està preparat per viatjar.

Revisió:La miomectomia és un procediment quirúrgic realitzat per eliminar fibromes uterins. Els fibromes uterins són creixements benignes que poden causar sagnat vaginal, dolor pèlvic i d’esquena, dolor durant el coit i restrenyiment.

Revisió:L’eliminació d’un quist d’ovari és un procediment quirúrgic que es realitza per eliminar quistes grans, canceroses o doloroses dels ovaris. Un quist ovàric és un sac farcit de líquid.

Prevalença de malaltiesL’epilèpsia, que afecta més de 50 milions de persones a tot el món, representa una part important de la càrrega mundial de la malaltia. Es calcula que la proporció de la població total amb una forma activa d’epilèpsia (és a dir, amb convulsions en curs o la necessitat de tractament) en un moment determinat és de 4 a 10 per cada 1000 persones. Tot i això, els resultats d’alguns estudis realitzats en països de renda baixa i mitjana suggereixen que aquesta proporció és molt més elevada, de 7 a 15 per cada 1000 persones.Es calcula que, globalment, es diagnostica epilèpsia anualment a2,4 milions de persones. Als països d’ingressos alts, el nombre de nous casos anuals de malaltia a nivell general de població està entre 30 i 50 per 100.000. Als països de renda baixa i mitjana, aquesta xifra pot ser el doble.Les taxes més altes dels països de renda baixa i mitjana estan probablement associades a un augment del risc de malalties endèmiques com la malària i la neurocistercosi; augment de les taxes de lesions de trànsit; lesions al part, així com les diferències en la infraestructura mèdica, la disponibilitat de programes de prevenció i l’atenció mèdica assequible.nullnullnullnullla medicació, la cirurgia pot ajudar.PrevencióNo es pot evitar l’epilèpsia idiopàtica. Tanmateix, per causes conegudes d’epilèpsia secundària, es poden prendre mesures preventives.    Prevenir les lesions al cap és la forma més eficaç de prevenir l’epilèpsia posttraumàtica.     L’atenció perinatal adequada ajuda a reduir la incidència de noves epilèpsies per lesions al part.     L’ús de fàrmacs i altres mètodes per disminuir la temperatura corporal en nens amb febre pot reduir la probabilitat de convulsions febrils.     Les infeccions del sistema nerviós central són una causa comuna d’epilèpsia a les zones tropicals onhi ha molts països en vies de desenvolupament. L’eradicació dels paràsits en aquestes condicions i el treball educatiu pel que fa a la prevenció de les infeccions són formes efectives de reduir la càrrega de l’epilèpsia a tot el món, per exemple, l’epilepsia per neurocistercosi.Allhospital voldria recomanar el professor Antonio Russi (Clínica Teknon Kiron, Barcelona), un dels principals epilèptics d'Europa. Segons el professor Russi, 95 de cada 100 pacients aconsegueixen desfer-se completament de la malaltia de l’epilèpsia després d’un tractament adequat.Deixa una sol·licitud al nostre lloc web i els nostres especialistes es posaran en contacte amb tu i t’ajudaran a triar la millor clínica d’acord amb el teu cas absolutament gratuït.

Revisió:El tractament de l’aneurisma del cervell és un procediment quirúrgic que es realitza quan el risc de ruptura de l’aneurisma esdevé força elevat. Durada mitjana de l'estada a l'estranger: setmanesEl temps dedicat a la clínica depèn del tipus d’aneurisma. Amb un aneurisma inexplorat, el període de recuperació després del tractament sol ser més curt que després del trencament.

Revisió:Un especialista en neurocirurgia la realitza una operació per extreure un tumor cerebral per tal d’eliminar parcialment o completament el tumor. Durada mitjana de l'estada a l'estranger: De 6 a 8 setmanesDepèn del tipus d’operació, de la necessitat i durada de la rehabilitació i del transcurs del procés de recuperació del pacient.

Leucèmia limfoblàstica aguda, que també s’abreuja com ALL (d’acord amb les primeres lletres de la malaltia), i de vegades el nom de leucèmia limfocítica aguda és una malaltia maligna del sistema hematopoietic. La malaltia comença a la medul·la òssia. La nostra medul·la és una fàbrica de diferents cèl·lules sanguínies. Quan la medul·la òssia es posa malalt, aquesta fàbrica, en lloc de les sanes (els metges parlen de cèl·lules madures), comença a produir un gran nombre de glòbuls blancs immadurs.Quan una persona no està malalta, totes les cèl·lules sanguínies creixen i s’actualitzen de manera molt harmònica, tot passa de manera equilibrada. Les cèl·lules sanguínies maduren gradualment i el procés de maduració és força complex. Però quanel nen es posa malalt amb leucèmia limfoblàstica aguda, és a dir TOT, el procés de maduració es trenca completament.Els glòbuls blancs, és a dir, els glòbuls blancs, de sobte deixen de madurar completament i no creixen fins a les cèl·lules treballadores de ple dret. En canvi, comencen a compartir de forma ràpida i incontrolada. El funcionament del sistema hematopoètic funciona cada cop més malament: les cèl·lules malaltes desplacen les sanes i ocupen el seu lloc a la medul·la òssia. A un nen malalt li falten glòbuls blancs sanguinis, glòbuls vermells (glòbuls vermells) o plaquetes sanguínies (plaquetes).Per això els nens poden desenvolupar anèmia (anèmia), diverses complicacions infeccioses (infecció) i sagnat freqüent. I aixòaquests són els primers símptomes que poden parlar de leucèmia aguda en un nen. Però la malaltia en si, TOT, des del principi no es troba en cap part del cos. Des de la medul·la, passa al torrent sanguini, als teixits limfoides (sistema limfàtic) i a tots els altres òrgans. El treball de tot el sistema d’òrgans, és a dir, de tot l’organisme, comença a desbaratar-se. És per això que TOTS, com tots els altres tipus de leucèmia, s’anomena malaltia maligna sistèmica, és a dir, que la malaltia destrueix tot el cos com a sistema.TOT es propaga per tot el cos molt ràpidament. Sense tractament, les cèl·lules leucèmies divergeixen arreu, notrobant obstacles. Els òrgans on van arribar a deixar de funcionar normalment i comencen en elles noves malalties greus. Si no es tracta la leucèmia, la mort es produeix en pocs mesos.Deixeu una sol·licitud gratuïta al nostre lloc web i els nostres especialistes es posaran en contacte amb vosaltres i us ajudaran a triar la millor clínica d’acord amb el vostre cas. El règim de tractament de la leucèmia aguda depèn de l’edat i l’estat del pacient, el tipus i l’etapa de desenvolupament de la malaltia, i es calcula sempre de forma individualitzada en cada cas.Hi ha dos tipus principals de tractament per a la leucèmia aguda: quimioteràpia i tractament quirúrgic, trasplantament de medul·la òssia.La quimioteràpia està formada perdos passos consecutius:• L’objectiu de la primera etapa és la inducció de la remissió. Amb la quimioteràpia, els oncòlegs aconsegueixen una disminució del nivell de cèl·lules explosives• El pas de consolidació necessari per destruir les cèl·lules canceroses restants• Reinducció, per regla general, repetint completament l’esquema (fàrmacs, dosis, freqüència d’administració) de la primera etapa• A més dels fàrmacs quimioterapèutics, els citostàtics estan presents en el règim general del tractament.Segons les estadístiques, la durada total del tractament de quimioteràpia per a la leucèmia aguda és d’uns 2 anys.La quimioteràpia combinada amb citostàtics ésun mètode d’exposició agressiu, que causa diversos efectes secundaris (nàusees, vòmits, mala salut, pèrdua de cabell, etc.). Per tal d’alleujar l’estat del pacient, es prescriu teràpia concomitant. A més, segons l’afecció, es poden recomanar antibiòtics, agents de desintoxicació, plaquetes i massa d’eritròcits i transfusió de sang.Trasplantament de medul·la òssiaEl trasplantament de medul·la òssia proporciona al pacient cèl·lules mare sanes, que després es convertiran en els avantpassats de les cèl·lules normals de la sang.La condició més important per al trasplantament és la remissió completa de la malaltia. És important que la medul·la òssia netejada de cèl·lules explosives es reomple amb cèl·lules sanes.Per preparar el pacient per a la cirurgia,es realitza teràpia especial immunosupressora Això és necessari per destruir les cèl·lules de leucèmia i suprimir les defenses del cos per reduir el risc de rebuig del trasplantament.Contraindicacions al trasplantament de medul·la òssia:• Violacions del funcionament dels òrgans interns• Malalties infeccioses agudes• reaparició de leucèmia aguda, que no es tradueix en remissió• vellesaDeixa una sol·licitud al nostre lloc web i els nostres especialistes es posaran en contacte amb tu i t’ajudaran a triar la millor clínica d’acord amb el teu cas absolutament gratuït.

El càncer de bufeta és el quart càncer més comú entre homes; en les dones és menys freqüent. Per regla general, un tumor de bufeta es desenvolupa lentament, i es pot gestionar amb èxit sense cirurgia major. A més, en la majoria dels casos de càncer de bufeta, el risc de desenvolupar un tumor que pot posar en perill és molt reduït. El diagnòstic precoç i els exàmens periòdics són clau per a l’èxit del tractament.Símptomes del càncer de bufetaEl signe més comú de càncer de bufeta és l’aparició de sang a l’orina. De vegades es pot veure a simple vista, però sovint la presència de cèl·lules sanguínies només es pot detectar durant el generalanàlisi d’orina. L’aparició de sang a l’orina pot anar acompanyada de sensacions desagradables durant la micció (normalment es descriu com “cremada”). A més, la micció pot ser més freqüent i més urgent del que és habitual. En els primers estadis de la malaltia, altres símptomes no hi són. Per tant, si hi ha sang a l’orina o en cas d’obstrucció en la micció, s’hauria de fer un examen immediat. És important recordar que aquests símptomes no indiquen necessàriament la presència d’un tumor, sinó que també poden ser causats per pedres, inflamació de la uretra, pròstata augmentada, etc. En qualsevol cas, primer s’ha de determinar amb precisió la causa d’aquests símptomes.Comse li diagnostiquen càncer de bufeta?Si es troba sang a l’orina, s’han de realitzar diversos exàmens per excloure un tumor de la bufeta. Aquesta malaltia és responsabilitat de l’urologia, per la qual cosa, fins i tot si heu estat a un metge de família, heu de visitar un uròleg. Després d’aclarir l’historial mèdic i l’examen físic, haureu de passar per diverses comprovacions addicionals, normalment no necessitant hospitalització.Durant la cistoscòpia, s’introdueix un endoscopi prim a través de la uretra (uretra) a la bufeta. Amb ella, podeu examinar detingudament l’espai interior de la bufeta i comprovar si hi ha tumors o altres malalties. També podeu treure una mostra de la paret.bufeta (biòpsia). L’examen es realitza estirat, sota anestèsia local i no necessita hospitalització. Després de la cistoscòpia, és possible una lleugera sensació de cremada durant la micció, que passarà al cap d’un o dos dies. Es recomana beure molts líquids en aquests dies.La urografia CT és una exploració tomogràfica computada durant la qual s’injecta un agent de contrast al cos i es concentra ràpidament en la uretra. Després d'això, la tomografia computada mostra l'estat dels ronyons, urèters i bufeta. Si el pacient pateix asma o és al·lèrgic a fàrmacs o iode, s’han de prendre medicaments especials abans del procediment per evitar una reacció al·lèrgica. És important tenir en compte que l’ecografia i la tomografia computadaels ronyons no són suficients per donar una explicació exhaustiva i inequívoca de les causes de la sang a l’orina.Tractament del càncer de bufetaEl primer pas és extirpar el tumor. El teixit eliminat és enviat al laboratori per determinar el tipus de tumor i la profunditat de la seva penetració a la paret de la bufeta. L'eliminació del tumor (o la seva resecció) sol produir-se durant l'hospitalització. La resecció es realitza sota anestèsia mitjançant un aparell similar al cistoscopi que s’insereix a través de la uretra (uretra), sense incisions ni obertura de la cavitat abdominal. En la majoria dels casos, després de detectar un tumor, el pacient és convidat a una operació programada. Tanmateix, en els casos en què el tumor condueixa hemorràgies constants, cal una cirurgia urgent. Per regla general, la resecció del tumor comporta una aturada de l’hemorràgia. De vegades no és possible l’eliminació completa del tumor per la seva mida o la profunditat de penetració a la paret de la bufeta. En aquests casos, es realitzarà una biòpsia per determinar el tipus de tumor i la profunditat de la seva penetració, després dels quals s’utilitzaran altres mètodes de tractament. Després de la cirurgia, es deixarà un catèter a la bufeta a través de la uretra durant diversos dies perquè la ferida quirúrgica es pugui curar. Els primers dies després de la cirurgia, hi pot haver una petita hemorràgia de la bufeta, que hauria d’aturar-se gradualment. Després de l'eliminació del catètersensació d’urgència i ardor, o dolor al orinar. Normalment, aquesta interferència és temporal. En la majoria dels casos, el pacient podrà tornar al funcionament normal de la casa 2-3 dies després de la cirurgia. La decisió de continuar el tractament depèn dels resultats d’un examen histològic (tipus de tumor i profunditat de penetració).La segona etapa del tractament pot incloure tres opcions.    Tumor superficial, no penetrant més enllà de l'epiteli de transició. En aquest cas, no cal un tractament continuat. Malgrat això, aquests tumors sovint es tornen a produir, sobretot en els primers anys després de la cirurgia. Per aquest motiu, especialmentÉs important examinar-lo regularment en una clínica urològica.     El tumor va penetrar més enllà de l'epiteli de transició, però no va entrar al múscul. En aquest cas, també parlem d’un tumor superficial, però cal un tractament més. Per regla general, s’injecten medicaments especials a la bufeta. El medicament més comú i eficaç s’anomena BCG. El seu objectiu és millorar la resposta immune local. També s’utilitzen medicaments citotòxics que maten cèl·lules canceroses. El propòsit de BCG i d’altres medicaments és evitar la recidiva del tumor després de la resecció. Aquest tractament també es recomana en casos com la presència de múltiples tumors superficials.o recaiguda ràpida del tumor diversos mesos després de la cirurgia. El fàrmac s’administra un cop a la setmana durant aproximadament sis setmanes, en una clínica urològica, mitjançant un catèter prim que s’insereix a la bufeta. Després d’administrar el fàrmac, es demana al pacient que s’abstingui d’orinar durant dues hores. El pacient pot tenir una sensació de cremada quan orina i una sensació desagradable a l’abdomen inferior, però, passen ràpidament.     El tumor va penetrar al múscul, profundament a les parets de la bufeta. En aquest cas, no és suficient la resecció del tumor per la uretra. Normalment, abans de treure tota la bufeta abansobertura de la cavitat abdominal. L’objectiu de la resecció de la bufeta és eliminar les cèl·lules canceroses del cos per tal de recuperar-se completament.     Després de la resecció de la bufeta, s’ha de crear un reemplaçament que li permeti orinar. Hi ha diverses opcions per a aquests reemplaçaments:    L’orina entra directament a la bossa unida a la paret de la cavitat abdominal.     La creació d’una butxaca urinària alternativa a la cavitat del cos (requereix la introducció d’un catèter diverses vegades al dia per buidar la butxaca d’orina).     Una butxaca urinària alternativa a la cavitat del cos que permet la micció normal a través de la uretra.PotserHi ha una recuperació completa?La resposta és inequívoca: sí. La majoria de tumors de bufeta són tumors superficials. L’eliminació del tumor per la uretra (de vegades en combinació amb la introducció de BCG a la bufeta) condueix a la seva desaparició completa. Sovint, al cap d’un temps, el tumor es torna a produir, però amb un examen periòdic, podeu detectar-lo en un primer moment i resistir-lo amb èxit. L’examen clínic inclou anàlisi d’orina, cistoscòpia i tomografia computada de la uretra. Com més temps ha passat des de l'últim tractament, menys vegades ha de ser examinat. És important que recordeu que fumar augmenta el risc.recaiguda d’un tumor de bufeta; per tant, si fuma, hauria de deixar aquest mal hàbit.Els tumors que penetren profundament a la paret de la bufeta també es poden curar completament amb l’ajut de la seva resecció. En la majoria dels casos, és possible crear una bufeta alternativa que permeti la micció normal a través de la uretra. Gràcies a això, el pacient no només pot recuperar-se plenament, sinó també tornar al funcionament normal que li és familiar.Deixa una sol·licitud al nostre lloc web i els nostres especialistes es posaran en contacte amb tu i t’ajudaran a triar la millor clínica d’acord amb el teu cas absolutament gratuït.

El primer que han de conèixer els pacients i totes les dones sobre el càncer de mama (com, de fet, sobre qualsevol tipus de càncer): avui no es tracta d’una sentència, com més aviat és l’etapa de la malaltia, més altes són les possibilitats de derrotar completament el càncer. I fins i tot en les etapes posteriors, cada vegada hi ha més oportunitats per combatre eficaçment la malaltia gràcies a l’arribada de moderns mètodes revolucionaris de teràpia (vegeu més avall).Qui té risc? El càncer de mama és una neoplàsia maligna que es presenta en gairebé una de cada deu dones. Es pot diagnosticar un càncer de mama a qualsevol edat, però a partir dels 65 anys, el riscLa formació de tumors és 6 vegades superior a aquesta edat. Els investigadors identifiquen les causes següents del desenvolupament de la malaltia:1) herència carregada: si els familiars, especialment per part materna, han estat diagnosticats de càncer de mama, òrgans genitals femenins i altres malalties oncològiques, el risc de desenvolupar càncer de mama augmenta;2) l’aparició precoç de la menstruació (fins als 12 anys) i l’aparició tardana de la menopausa (després de 55 anys);3) infertilitat primària, primer part tardà (després de 30 anys), falta de lactància o un curt període de lactància, mastitis postpart;4) vida sexual irregular;5) lesions de la glàndula mamària;6) el diagnòstic de “platormonalhiperplàsia de la glàndula mamària ”;7) obesitat;8) disfunció de la tiroides;9) teràpia de substitució hormonal.Símptomes del càncer de mama En la pràctica mèdica, la dona o el cònjuge detecten un tumor a la glàndula mamària en la majoria dels casos, cosa que també succeeix. El tumor pot ser detectat per un mamòleg, un ginecòleg, un cirurgià o un descobriment accidental durant un examen de cribratge.Quins signes haurien d’alertar:    a més de sentir-se per l’educació al pit, una dona pot observar canvis en el mugró: ulceració, retracció, tacat des del mugró. Aquesta és una ocasió per consultar immediatament un metge!     en etapes posteriors un marcates pot produir debilitat creixent, deteriorament de la salut, tos, greu respiració o dolor ossi.Tractaments contra el càncer de mama El tractament del càncer de mama es realitza en diverses etapes mitjançant diversos mètodes. Avui s’utilitzen tres mètodes principals:Teràpia antitumoral medicinal.Hi ha diversos tipus de teràpia, a saber:* quimioteràpia: en aquest cas s’utilitzen fàrmacs destinats a la destrucció de cèl·lules tumorals;* hormonoteràpia, és a dir, l’ús de fàrmacs que suprimeixin l’activitat hormonal del tumor i del cos;* La teràpia dirigida és una direcció relativament nova, un enfocament en què els fàrmacs estan "aguditzats" sobre l'efecte objectiu sobre les cèl·lules tumorals i actuen amb més tranquil·litat contra la salutteixit humà;* La immunoteràpia és la direcció més recent, que avui en els congressos internacionals d’oncòlegs s’anomena un dels mètodes més avançats i encoratjadors de lluita contra diversos tipus de càncer. L’essència de la immunoteràpia es troba en la programació especial de les cèl·lules immunes del pacient. Gràcies a la seva tecnologia única, es converteixen en una potent arma que pot reconèixer i destruir precisament les cèl·lules canceroses.Amb un diagnòstic de càncer de mama, també s’utilitza tractament quirúrgic i radioteràpia.Deixa una sol·licitud al nostre lloc web i els nostres especialistes es posaran en contacte amb tu i t’ajudaran a triar la millor clínica d’acord amb el teu cas absolutament gratuït.

La quimioteràpia és un tractament conservador del càncer amb fàrmacs químics. La quimioteràpia pot ser un dels components de la teràpia combinada i es pot combinar amb radioteràpia o extirpació quirúrgica del tumor. L’objectiu de la quimioteràpia pot ser tant la destrucció completa del tumor cancerós com l’alentiment del creixement i reproducció de cèl·lules canceroses. Alentir el creixement i la reproducció de les cèl·lules comporta una disminució de la mida del tumor i una millora de la qualitat de vida del pacient i, en alguns casos, augmenta les possibilitats d’èxit complet del tumor.Recomanat per a    Tractament contra el càncer     Vida del càncer

El tractament de la leucèmia crònica té com a objectiu alleujar els símptomes de la malaltia. La leucèmia és un tipus de càncer que afecta les cèl·lules sanguínies del cos. La malaltia es desenvolupa normalment a la medul·la òssia, on hi ha un desequilibri en l’equilibri dels glòbuls blancs. Típicament, les cèl·lules sanguínies es formen, es desenvolupen i moren per deixar lloc a noves cèl·lules, i la leucèmia pertorba aquest procés.La leucèmia crònica és lenta i en les fases inicials, que pot durar molts anys, no necessita tractament. Finalment, és gairebé impossible curar completament la leucèmia, però és possible alleujar els símptomes i obtenir remissió amb l’ajut de quimioteràpia i radioteràpia, tractament farmacològic, teràpia biològica o trasplantament de medul·la òssia. Amb un diagnòstic de leucèmia, el tractament amb herbes o complements dietètics no té cap efecte terapèutic.

S'utilitzen diversos mètodes per tractar el càncer del recte o de l'intestí prim, també conegut com a càncer colorectal, segons la ubicació del tumor i l'estadi de la malaltia. El càncer es produeix quan s’observa una boca anormal de cèl·lules, cosa que fa que les cèl·lules comencin a dividir-se i a estendre’s molt ràpidament, en lloc de morir i deixar lloc a les noves cèl·lules.La quimioteràpia, o teràpia sistèmica, es duu a terme durant diversos mesos. Alguns productes químics poden alentir o interrompre el creixement de cèl·lules canceroses. Períodes de presa de quimioteràpia (cursos),substituït per pauses de diverses setmanes per restaurar el cos.Paral·lelament a la quimioteràpia, es pot dur a terme una teràpia dirigida, que permet que els medicaments ataquin cèl·lules tumorals de manera intencionada, i això exerceixi un impacte menys negatiu sobre el cos del pacient.La radioteràpia permet destruir cèl·lules canceroses mitjançant un estudi de radiació dosificada i centrada.El pla i la durada del tractament depenen del grau de desenvolupament del càncer i de la salut general del pacient.Recomanat per a    Càncer de colon     Càncer colorrectal     Càncer colorrectal

CyberKnife és un tractament no quirúrgic per al càncer i els tumors benignes. Amb l'ajuda de programari i de diagnòstic de vídeo, els tumors es localitzen amb la màxima precisió possible i són irradiats precisament amb altes dosis de radiació.

nullla droga i la radioteràpia estan connectades a l'operació. L'elecció del mètode principal de tractament està determinada per la mida i la ubicació del tumor, l'estat del pacient i les malalties concomitants.Amb un tumor molt petit que no germina la mucosa, només es reseva la mucosa amb la capa subjacent amb un gastroscopi, i els resultats del tractament són molt bons.A l’etapa I-II del càncer, s’elimina part de l’esòfag, el defecte s’omple amb un segment de l’intestí o es forma un tub de l’estómac. Avui és possible utilitzar equips endoscòpics per a aquestes operacions.Amb la propagació del tumor a la capa muscular i més endavant, també es realitza una operació, però aquestanullDe vegades, la quimiradioteràpia es realitza amb una cirurgia radical insuficient. La quimioteràpia es pot realitzar si la cirurgia no és possible, quan el tumor és massa gran o amb un tumor petit, però amb contraindicacions generals per a la cirurgia. En aquesta opció conservadora, la supervivència és comparable al tractament quirúrgic. En presència de fístules, la quimioteràpia no és possible. La quimioteràpia es pot complicar per una inflamació aguda de la membrana mucosa de l’esòfag, que requerirà un àpat a través d’un comptagotes.Deixa una sol·licitud al nostre lloc web i els nostres especialistes es posaran en contacte amb tu i t’ajudaran a triar la millor clínica d’acord amb el teu cas absolutament gratuït.

Neoplàsies malignes de la vesícula biliar. La malaltia pertany a una malaltia bastant rara, sovint dones de 50 anys o més.Símptomes de la vesícula biliarLes principals manifestacions simptomàtiques inclouen nàusees i vòmits, icterícia, dolor al terç superior de l’abdomen, febre, febre, disminució del pes corporal, disminució de la gana, inflor i desenvolupament de tumors a la cavitat abdominal. Per regla general, en els primers estadis de la malaltia, el pacient no presenta molèsties, cosa que redueix significativament les possibilitats derecuperació.Diagnòstic de càncer de vesícula biliarEs realitzen diversos estudis de laboratori i instrumentals: un examen general de sang, bioquímica de sang, una radiografia dels òrgans abdominals, diagnòstic de ressonància magnètica dels òrgans abdominals, colangiografia transhepàtica percutània, una biòpsia de la vesícula biliar amb un examen histològic posterior de mostres de teixits afectats.Tractament del càncer de vesícula biliarEl tractament d’aquesta malaltia, com la majoria de les neoplàsies malignes, implica l’eliminació quirúrgica del tumor i la teràpia conservadora. El principal mètode de tractament és la cirurgia, la colecistectomia més popular. Avui es porta a terme d’una manera operativa més suau.- mètode laparoscòpic. Durant el tractament complex, s’utilitza radioteràpia i quimioteràpia, i als pacients també se’ls prescriuen preparacions radiosensibilitzadores que contenen components actius que augmenten la sensibilitat de les cèl·lules atípiques a determinats tipus de radiació.Prevenció del càncer de vesícula biliarNo hi ha mètodes específics per a la prevenció d’aquesta patologia. Les recomanacions generals inclouen: normalització d’indicadors de pes, nutrició adequada, disminució de la quantitat d’aliments d’origen animal i augment de la dieta de verdures i fruites. També es recomana abandonar els mals hàbits, fer exercici regularment i temperar el cos.

nulltots els tumors renals es diagnostiquen aleatòriament, amb una ecografia planificada amb l'absència completa de símptomes.Els símptomes característics de la malaltia són ara menys freqüents.    1. Sang a l’orina (hematuria). La seva aparença pot ser sobtada i profusa.     2. Dolor a l’esquena i a l’esquena baixa: aquestes queixes s’associen amb la germinació d’un tumor en òrgans veïns o el bloqueig de l’urèter.     3. Compactació a l’abdomen (la palpació palpa un tumor).     4. Un augment de la temperatura i la pressió arterial (aquesta darrera pot ser causada per la compressió de les artèries o la producció d’un tumor de renina).5. Varicocele.     6. Perdre pes, debilitat general, anèmia, suors nocturns i fatiga excessiva.Malauradament, sovint els signes de càncer de ronyó no apareixen immediatament, la malaltia es manté en forma asimptomàtica durant molt de temps. Per això, és tan important sotmetre’s a un examen preventiu regular, fer una ecografia i fer un examen de sang i orina.Diagnòstic de càncer de ronyóEl diagnòstic de càncer de ronyó comporta tot un ventall de diferents manipulacions, cosa que permet establir el diagnòstic correcte amb la màxima precisió.   1. El mètode de diagnòstic més assequible és l’ecografia.    2. La norma d'or per al diagnòstic de tumors renals és l'ordinadortomografia amb contrast. La tomografia computaritzada ofereix una imatge completa de la posició del tumor, la seva mida, l’etapa clínica i el creixement del tumor en òrgans adjacents.   3. Una anàlisi d’orina revela la presència d’una impuresa de sang a l’orina.   4. Una anàlisi de sang permet identificar signes indirectes de la malaltia: anèmia, nivells elevats de fosfatasa alcalina, urea a la sang, etc.   5. La RMN per al diagnòstic de tumors renals s’utilitza amb menys freqüència que la TC, la indicació principal per a realitzar resonància magnètica és una contraindicació per realitzar TC.   6. Es realitza una biòpsia de tumors renals per confirmar el diagnòstic.i la determinació de més tàctiques de tractament. Malauradament, en alguns casos, la biòpsia d’un tumor renal no és invasiva, per aquest motiu aquest estudi ara rarament es realitza.  7. Per determinar metàstasis en els pulmons i els ossos de l’esquelet, s’utilitza una radiografia de tòrax i osteoscintigrafia.  8. Angiografia renal: un examen de rajos X amb un agent de contrast.A partir de quines són les manifestacions del càncer de ronyó, l’estat del pacient i els resultats de les proves prèvies, el metge tria alguns mètodes de diagnòstic del càncer de ronyó per formar el quadre més objectiu.Etapes del càncer de ronyóHi ha 4 etapes del càncer de ronyó caracteritzat per diversesnullo el tumor es propaga a la vena / cava renal.     4. Càncer de ronyó grau 4. Un tumor brolla una càpsula renal.Tractament del càncer de ronyóEl tractament del càncer de ronyó es basa en diversos mètodes generalment acceptats que s’utilitzen individualment o de manera comprensiva. El metge assistent, segons el tipus de tumor, l’etapa clínica de l’edat i el benestar del pacient, les contraindicacions existents i altres factors, pot recórrer a diversos mètodes de tractament. La manera més eficaç de tractar el càncer de ronyó és mitjançant l’eliminació quirúrgica del tumor. La nefrrectomia radical és l’eliminació completa del ronyó afectat, generalment junt amb el teixit perirenal circumdant, els ganglis i, de vegades,glàndula suprarenal. Si la mida del tumor no supera els 7 cm, es realitza una resecció parcial del ronyó. Juntament amb el mètode tradicional, en què la extracció del ronyó o la seva resecció es realitza mitjançant una incisió gran, hi ha una laparoscòpica. En aquest cas, el tumor s’elimina o es resecta mitjançant eines especials inserides a la cavitat abdominal mitjançant petites incisions (2 cm) El mètode laparoscòpic s’associa amb una menor freqüència de complicacions. A més, la rehabilitació del pacient és més ràpida. Un tractament alternatiu per als tumors renals és la criohalació. L’essència del mètode és congelar el tumor amb l’ajuda d’un crioprobe especial inserit al tumor. Tumorsotmès a congelació i descongelació alternatives, la qual cosa condueix finalment a la mort de cèl·lules canceroses. Aquest mètode és el menys traumàtic per al pacient i està indicat quan no és possible la cirurgia, tumors tant de ronyons com un tumor d’un sol ronyó. La farmacoteràpia (quimioteràpia, hormonoteràpia o immunoteràpia) es prescriu si es diagnostica un càncer de ronyó avançat (estadi 4), quan no és possible la cirurgia.Prevenció del càncer de ronyóPer prevenir el càncer de ronyó, és important deixar de fumar, controlar el pes i menjar una dieta equilibrada (amb predomini de fruites i verdures). Així, un estil de vida saludable és el principal mètode per prevenir aquesta malaltia.

nullvolum de danys a la laringe. La rapidesa de la veu és un signe precoç quan el carcinoma es troba en els plecs vocals, però apareix en les etapes posteriors quan es localitza a les seccions supraclades i subclades. Els pacients amb càncer sublingual sovint tenen obstrucció de les vies respiratòries i la rapidesa és un símptoma freqüent en les etapes posteriors. Els pacients amb càncer sobre-ligamentós tenen sovint disfagia; altres símptomes característics d’aquesta malaltia són l’obstrucció de les vies respiratòries, l’otalgia, el desenvolupament d’un tumor al coll, una veu molesta. Els pacients amb aquests símptomes han de ser enviats immediatament per a laringoscòpia indirecta.DiagnòsticsLaringoscòpiaEndoscòpia i quirúrgicanullnullLa ressecció endoscòpica i la radioteràpia, per regla general, permeten estalviar la veu dels pacients. L’ús per al tractament del càncer de laringe en les primeres etapes de la cirurgia o la radioteràpia, per regla general, depèn de les preferències dels metges de la institució tractant i del pacient.A les etapes posteriors del carcinoma de plecs vocals, s’immobilitzen o intervenen en el procés de la llengua; es mostra quimioteràpia o radioteràpia. Si el tumor del pacient s’ha estès més enllà de la laringe o ha penetrat al cartílag, la laringectomia proporciona els millors resultats oncològics; la laringectomia és més sovint extensa, però en alguns casosEs pot utilitzar una resecció endoscòpica amb làser del tumor o una laringectomia parcial oberta. La laringectomia extensiva també s’utilitza àmpliament en situacions difícils per salvar el pacient; tanmateix, de vegades, en aquestes situacions, es pot utilitzar una resecció endoscòpica o una laringectomia parcial oberta.En les primeres etapes del carcinoma de la laringe supraclavicular, la radioteràpia o la resecció parcial de la laringe són efectives. L’ús de la resecció làser en les primeres etapes del carcinoma de cèl·lules escamoses ha mostrat resultats força bons. Si el carcinoma continua desenvolupant-se, però no afecta les cordes vocals reals, es pot realitzar una laringectomia nasal parcial per preservar la veu iesfínter de glotis. Si el pacient també té cordes vocals, cal una laringectomia per sobre del cartílag cricoide o una laringectomia total, si es decideix realitzar un tractament quirúrgic. Com en el cas del laringocarcinoma, la majoria de les etapes progressives del càncer lligamentós superficial es tracten inicialment amb quimioteràpia i radioteràpia. La regió lligamentosa té una rica xarxa limfàtica, per tant, s’ha de prestar especial atenció a la regió del coll en tots els pacients amb càncer lligamentós.Amb el carcinoma de la faringe inferior, el tractament és el mateix que amb el càncer de la laringe. En les primeres etapes, els danys es solen tractar nomésradioteràpia o resecció endoscòpica com a alternativa. No obstant això, en la majoria de pacients amb càncer submaryngeal, el progrés està associat a la naturalesa asimptomàtica de la malaltia i a la difusió local freqüent a través del sistema limfàtic; aquests pacients són tractats principalment amb quimioteràpia i radioteràpia i, de forma ràpida, segons indicadors vitals.RehabilitacióEs pot requerir rehabilitació després de qualsevol tipus de tractament. Normalment, apareixen dificultats greus amb el procés d’empassar els aliments després de la quimioteràpia o la radioteràpia, que poden requerir la dilatació de l’esòfag, en casos més greus - plàstic de la faringe o la imposició d’una gastrostomia. Durant la cirurgiala intervenció també pot interferir en el procés de deglució i pot ser necessari un tractament, inclosa l’expansió de les vies d’empassar.La cirurgia, en canvi, afecta de manera més significativa la parla. Després de la laringectomia total, el pacient ha de crear una nova veu mitjançant:    Veu esòfag    Punció traqueal esofàgica    E-gola (electrofaringe)Amb els tres mètodes, la parla es forma amb la participació de la faringe, el paladar suau, la llengua, les dents i els llavis.La base per a la formació de la "veu esofàgica" (pseudo-veu) és la creació d'una escletxa pseudo-veu en l'esòfag i el seu desenvolupamenttancament arbitrari.Amb la fístula traqueoesofàgica, es col·loca una vàlvula entre la tràquea i l'esòfag per millorar la fonació. La vàlvula ajuda a bombar aire a l’esòfag durant l’acte d’inspiració. Els pacients se sotmeten a una rehabilitació física, cursos de tècniques de parla, se'ls ensenya les regles per a la manipulació de la fístula i tots els pacients són avisats sobre el risc d'aspirar aliments i aigua.La laringe elèctrica és un dispositiu alimentat per bateries situat a la superfície del coll. Malgrat el malestar creat per l'estigma social quan es porta a molts pacients, és fàcil de manejar i no requereix un entrenament especial.

El càncer de fetge és una malaltia severa amb una alta taxa de mortalitat. Després de l’aparició d’una neoplàsia, al cap d’uns mesos es pot produir un desenllaç fatal. L’oncologia es pot produir en els lòbuls del fetge o conductes biliars. El tumor es caracteritza per una ràpida proliferació i la formació de metàstasis, així com una baixa susceptibilitat al tractament. Durant el diagnòstic s’estableix l’etapa de la malaltia. Hi ha quatre en total. La classificació depèn de les característiques morfològiques, la localització del tumor i el grau de dany:El primer (jo). El tumor pot ser de diferents mides, però situat dins del cos, no hi ha germinació als vasos, ganglis ialtres òrgans. El seu funcionament té lloc completament. En un primer moment, els primers signes de càncer de fetge són fatiga, debilitat, disminució del rendiment i malestar a la part superior del costat dret. Al cap d’unes setmanes, es produeix un augment de la mida del fetge.El segon (II). La formació augmenta fins a 5 cm de diàmetre, mentre que als símptomes existents s’afegeix una sensació de pesadesa i dolor dolent o dolorós a l’abdomen. Al principi, les sensacions doloroses apareixen episòdicament durant l’esforç físic, després es torna més intens i constant. A la segona etapa, hi ha signes de trastorn digestiu, com la pèrdua de la gana, flatulències, nàusees,vòmits, diarrea. El pacient comença a perdre pes ràpidament.Tercer (III). Creix un creixement maligne, apareixen altres punts de localització de cèl·lules patològiques. El càncer es detecta més sovint en aquesta fase a causa del fet que els símptomes són cada cop més intensos.Hi ha tres substrats de la malaltia:    IIIa. El tumor s’estén al llarg dels lòbuls del fetge i augmenta significativament de mida. La germinació es produeix en venes grans, però no s’estén cap a òrgans i limfonodes distants.    IIIb. S'observa la fusió de cèl·lules malignes amb òrgans abdominals molt distants i la membrana externa del fetge. En procés nola bufeta està implicada.    IIIc. El fetge es veu afectat cada cop més, estenent-se als ganglis limfàtics. La funció de l’òrgan està deteriorada, cosa que afecta l’estat del cos. El pacient desenvolupa edema, to icteric de la pell, aranyes, ascites i sensació de plenitud a l’abdomen. El treball de les glàndules endocrines es veu alterat i la temperatura corporal puja. Una forta pèrdua de pes comporta un accelerament de les característiques facials i una disminució de l'elasticitat de la pell. El dolor es fa fort i constant. En aquesta fase, sovint hi ha hemorràgies nasals i intraabdominals.    Quart (IV). Es considera càncer de fetge en l’etapa 4procés irreversible. Les metàstasis amb limfa i flux sanguini s’estenen per tot el cos, pertorbant cada cop més les funcions dels òrgans i els sistemes. Hi ha dues etapes del càncer de fetge de 4 graus:    IVA Es nota un dany a l’òrgan complet, el tumor creix als òrgans i vasos circumdants. En òrgans distants, no es detecten metàstasis.     IVB. Tots els òrgans i sistemes estan afectats per cèl·lules malignes. Hi ha múltiples neoplàsies de diferents mides. El càncer de fetge de grau 4 amb metàstasis s’acompanya per l’expansió de les venes al tronc, restrenyiment, dolor agut greu, inestabilitat psicoemocional, canvis d’humor sobtats, pèrdua importantpes, augment de la mida de l’abdomen. Si us fixem en les fotos de pacients amb càncer de fetge de grau 4, podeu veure l’aspecte patològic de la pell, primes poc saludables amb ossos sobresortidors i inflor greu del cos.L’oncologia es presta bé al tractament en les dues primeres etapes, i ja no es pot curar. Els oncòlegs només poden prescriure un tractament simptomàtic per alleujar la malaltia i alleujar el dolor intens.Quan se’ls pregunta el temps que viuen amb càncer de fetge a l’etapa 4, no hi ha cap resposta única. Tot dependrà del grau de dany i de la reacció del pacient a la teràpia.TractamentEl pacient i el seu entorn sempre estanet preocupa si es tracta d’un càncer de fetge o no? Aquesta pregunta només la pot respondre el metge, que posseeix informació sobre els resultats de les proves i els exàmens de diagnòstic. A l’hora d’escollir una estratègia de tractament del càncer de fetge, és important:   - mida del tumor;    - localització de l’educació;    - grau de dany;    - operabilitat del tumor;    - la presència de metàstasis;    - l’estat general del pacient.Les següents indicacions de tractament s’utilitzen per retardar el creixement d’un tumor, la seva reabsorció i augmentar l’esperança de vida en oncologia hepàtica:    Teràpia farmacològicaAl pacientEs prescriuen Nexavar i Sorafenib, les substàncies actives de les quals tenen un efecte tòxic sobre les cèl·lules afectades. Gràcies a l’efecte orientat a l’educació, els teixits sans no són pràcticament danyats. La quimioteràpia tradicional gairebé no ajuda amb el càncer de fetge.Radioteràpia.L’ús de radiografies enfocades en dosis grans ajuda a resorbir el tumor, a reduir el dolor i a transferir la malaltia a la remissió. Apte per al tractament de l’oncologia en qualsevol etapa.    AblacióAquest mètode és la destrucció de la neoplàsia mitjançant la introducció d’etanol al tumor, així com l’ús de radiació de microones, potents ones de ràdio i criodestrucció. Tractament sense cirurgiaal fetge amb oncologia dóna un bon efecte si el tumor té un diàmetre inferior a 3 cm.    Emboliació vascular.A causa de la introducció de fàrmacs especials als vasos del fetge, l'accés a la sang a la neoplàsia es bloqueja, provocant una disminució de la mida. El mètode té un efecte positiu en tumors amb un diàmetre de fins a 5 cm. S'utilitza més sovint en combinació amb ablació, quimioteràpia i radioteràpia.Es pot curar el càncer de fetge amb cirurgia? En la majoria dels casos, el tractament quirúrgic permet mirar cap al futur amb confiança. L'eliminació de tumors o el trasplantament de fetge augmenta considerablement les possibilitats que té el pacientremissió perllongada. Les condicions per a la intervenció quirúrgica són l’operativitat del tumor, les metàstasis singulars localitzades i l’absència de lesions oncològiques fora del fetge. Com tractar el càncer de fetge si el tumor no funciona? En aquest cas, s’indica la introducció de citostàtics directament a grans vasos del fetge i l’ús dels mètodes mínimament invasius anteriorment indicats.Cal recordar que no hi ha cap cura miraculosa per al càncer de fetge, però sempre cal creure en la recuperació. Quan se’ls pregunta si es tracta un càncer de fetge, en la majoria dels casos, els oncòlegs responen positivament. A la nostra clínica, un amable equip de metges amb més altes categories mèdiques i títols científics ajuda a trobar salut.

El càncer de pulmó és, amb molt, un dels tipus més habituals de neoplàsies malignes. De mitjana, hi ha 40 malalts de càncer de pulmó per cada 100.000 persones al món, a més, els homes se'ls diagnostica la malaltia deu vegades més sovint que les dones i la proporció de residents urbans en tots els casos és diverses vegades més que la població del poble. No obstant això, la medicina moderna compta amb un potent arsenal per tractar aquest tipus d’oncologia: amb un accés puntual a l’ajuda, és molt probable que no només s’aturi el desenvolupament de la malaltia, sinó que s’oblidi d’ella per sempre.Càncerpulmons: perfil de malaltia i pronòstic de curacióAl voltant de 5 milions de persones moren de càncer de pulmó cada any al món. Aquest tipus de malignitat també s’anomena carcinoma broncogènic, o càncer broncogènic. El tumor es desenvolupa a partir de l’epiteli integumentari de la membrana mucosa dels bronquis, alvèols i epiteli de les glàndules bronquials. Tot i que l’etiologia de la malaltia encara no està clara, els principals motius de la seva aparició són: fumar; exposició al radó i a determinats cancerígens (el mineral d’amiant és el més perillós per als pulmons); alguns tipus de virus; augment de la concentració de partícules de pols a l’aire. Patogènesi del càncer de pulmó anullnullpulmó.El càncer de pulmó en l’etapa 1 es caracteritza per un tumor de fins a una mida màxima de 3 cm, que encara no es metastaza. El neoplàsia es localitza en un segment del pulmó o dins del bronquis segmentari.Estadi 2: un tumor de fins a 6 cm es troba situat en un segment del pulmó o dins del bronquis segmentari. S’observen metàstasis simples en els ganglis limfàtics pulmonars i broncopulmonaris.Estadi 3: tumor major de 6 cm amb transició cap a un lòbul adjacent del pulmó o germinació d’un bronquis o bronquis principal. Les metàstasis es troben en ganglis bifurcats, traqueobronquials i paratraqueals.4l’estadi del càncer de pulmó es caracteritza per metàstasis en sistemes i òrgans distants, pleuresi i / o pericarditis. Aquesta classificació només s'aplica per al carcinoma de cèl·lules escamosas. En el cas del càncer de cèl·lules petites, que es desenvolupa molt ràpidament, només es distingeixen 2 etapes. El primer, un estadi limitat, va acompanyat de la localització de cèl·lules patogèniques en un pulmó i teixits adjacents. A la segona etapa, el tumor es metastaza a la zona fora del pulmó i a òrgans llunyans.Tractaments contra el càncer de pulmóUn bon diagnòstic d’oncologia pulmonar és extremadament important, ja que depèn de l’elecció dels mètodes de tractament adequats. Els principals mètodes sónintervenció quirúrgica, quimioteràpia i radioteràpia. Gràcies al ràpid desenvolupament de la tecnologia mèdica, aquests enfocaments són cada cop més segurs i efectius.1. El tractament quirúrgic s’utilitza per al carcinoma de cèl·lules escamosas. Durant l’operació, s’elimina tot el tumor cancerós o el seu segment separat. El volum de teixit eliminat depèn de la naturalesa del tumor i de la seva ubicació. La tendència actual del tractament del càncer de pulmó és l’ús de mètodes mínimament invasius, que es produeixen mitjançant una càmera de vídeo en miniatura. La tècnica s’anomena Cirurgia Toracoscòpica Video-assistida (VATS). Aquestes operacions van acompanyades de dolor menys pronunciat i el procés de rehabilitació després d'elles és més ràpid.2. Quimioteràpia- El tractament principal per a la majoria de pacients amb càncer de pulmó. La seva essència rau en prendre medicaments que destrueixen les cèl·lules canceroses.3. Teràpia dirigida al càncer de pulmó. Aquests medicaments reconeixen les cèl·lules malignes per les seves característiques específiques i les destrueixen, afectant les funcions vitals (creixement, divisió). A més, aquests medicaments interrompen el subministrament de sang al tumor. La teràpia dirigida (dirigida) es pot prescriure com a mètode de tractament independent o en combinació amb quimioteràpia per augmentar l'efectivitat del tractament.4. La teràpia immunològica en el tractament del càncer de pulmó és una direcció innovadora i molt prometedoraoncologia conservadora. Aquest tractament permet establir cèl·lules del seu propi sistema immune contra cèl·lules canceroses i afectar només les cèl·lules tumorals.5. Radioteràpia. Irradiació del tumor amb un poderós feix de rajos gamma, com a conseqüència del qual les cèl·lules cancerígenes moren (frenen el creixement i la reproducció). Es realitza mitjançant mètode de dosis remots o altes. Amb un tractament de radiació radical, tant el tumor com les regions de metàstasi regional estan exposades a radiacions. La radioteràpia també s’utilitza per al càncer de cèl·lules petites.Deixa una sol·licitud al nostre lloc web i els nostres especialistes es posaran en contacte amb tu i t’ajudaran a triar la millor clínica d’acord amb el teu cas absolutament gratuït.

El càncer de pròstata és el tercer càncer més freqüent entre els homes a Rússia després del càncer de pulmó i estómac. Es troba en un dels quinze homes de més de 40 anys. Cada any al món, es diagnostiquen tumors malignes de pròstata en un milió de persones, i aproximadament un de cada tres mor a causa d’aquesta patologia.Per què es desenvolupa un càncer de pròstata?Se sap que això està associat a canvis en el fons hormonal, predisposició genètica, desnutrició i l’impacte d’alguns altres factors, el paper dels quals encara no està del tot establert. Des del primer moment del càncerLes cèl·lules abans del desenvolupament de símptomes que porten a l’home a una consulta amb un metge solen prendre diversos anys. Per aquesta raó, sovint el pacient és vist per un oncòleg amb un tumor descuidat i desbordat difícil de curar. En total, és habitual distingir quatre etapes del càncer de pròstata:L’etapa 1 es caracteritza per la petita mida del tumor, l’absència d’implicació de ganglis limfàtics en el procés patològic (les cèl·lules canceroses poden arribar-hi amb el flux limfàtic) i el benestar del pacient. Per regla general, en aquesta fase, el càncer de pròstata es detecta per casualitat, durant el tractament d’una altra malaltia de la glàndula. El pronòstic per a la vida del pacient és favorable,nullnulles beneficiaran de teràpies suaus que prolongaran la vida i alleujaran el patiment del pacient, tot i que no ajudaran a vèncer el càncer.Tractaments contra el càncer de pròstataEl funcionament del tractament del càncer de pròstata no depèn només de la fase de la malaltia. El tipus de tumor és important: es determina mitjançant biòpsia, prenent diverses mostres de teixit i examinant-les al microscopi. Alguns tipus de càncer (per exemple, el carcinoma de cèl·lules polimòrfiques de la glàndula prostàtica) són propensos a un ràpid creixement agressiu, el desenvolupament d’altres està influït per les hormones. Un oncòleg amb experiència té en compte totes aquestes circumstàncies, així com l'opinió del propi pacient, abans de prendredecisió sobre tàctica mèdica.L’equip tècnic de la clínica té un paper important. No és cap secret que moltes tecnologies modernes i medicaments simplement no estiguin disponibles als centres nacionals de càncer o estiguin en fase d’implementació. I fins i tot enfocaments clàssics com l’eliminació quirúrgica de la pròstata poden diferir significativament, cosa que afecta no només l’èxit del tractament, sinó també la qualitat de vida del pacient.Tractament quirúrgicLa glàndula prostàtica és un òrgan important, però un mascle adult és capaç de viure sense ell. Per tant, si el càncer no s’ha estès a òrgans i teixits veïns, i l’estat del pacient ho permetEn l'operació, l'oncòleg recomanarà a l'home una prostatectomia radical: l'eliminació de la pròstata. En els estadis inicials de la malaltia, aquest enfocament permet recuperar-se completament en poc temps (l’estada a l’hospital triga uns 7 dies).Mentrestant, és important recordar que estem parlant d’interferències greus amb el cos, que s’associa a un risc per a la vida i també comporta conseqüències desagradables. Així doncs, els pacients solen patir problemes d’orinar durant molts mesos després de la cirurgia, més de la meitat dels homes es queixen de la desaparició d’una erecció.Una opció suau per al tractament quirúrgic del càncer de pròstata és la cirurgia laparoscòpicaLa pròstata s’elimina per petites incisions - amb només uns mil·límetres de llarg. Com a resultat, es redueix el risc de complicacions postoperatòries i el pacient el tolera molt més fàcilment el procediment.CriocirurgiaUna alternativa a la cirurgia tradicional pot ser la criocirurgia del tumor de pròstata. Aquest mètode és aplicable en les primeres etapes de la malaltia, quan el càncer encara no ha anat més enllà de l’òrgan. Durant la manipulació, el pacient s’injecta a la pròstata amb agulles especials a través de les quals entra argó líquid o nitrogen. Les temperatures baixes destrueixen el teixit de la glàndula, i el metge, mitjançant ultrasons, controla que l'efecte no danyi els òrgans veïns. Com a resultat, el ferrono cal suprimir-les (tot i que les seves funcions es vulneren irreversiblement). En els últims anys, la criocirurgia s’ha ofert cada cop més com a tractament principal per al càncer de pròstata, adequat per a pacients de totes les edats.RadiosurgiaUna de les àrees més importants de tractament operatiu per al càncer de pròstata. Implica l'ús del sistema Cyber-Knife. El mètode es basa en l’efecte d’un feix de radiació focalitzat sobre el tumor, que condueix a la seva destrucció local mantenint la integritat dels teixits adjacents. Un avantatge important del mètode és la seva total indolor i no lesions: immediatament després del procediment, el pacient pot sortir de l’hospital.RadioteràpiaSi el tumor és agressiu o ha crescut fora de la pròstata,i també en casos en què el pacient és massa feble per a una cirurgia, l'aparell de radioteràpia pot convertir-se en una alternativa a un bisturí. En primer lloc, els rajos X maten cèl·lules que es divideixen ràpidament, i les cèl·lules canceroses són propenses a un creixement incontrolat. Per tant, durant les sessions de radioteràpia, el tumor disminueix i els "teixits" netejats dels teixits afectats per les cèl·lules malignes.La radioteràpia es prescriu com a mètode de tractament separat i com a complement de l’operació: abans o després de la intervenció. Podem parlar tant de radioteràpia externa (quan el pacient es troba sota l’emissor) com de radioteràpia interna, quans'introdueixen grànuls especials radioactius al cos del pacient.La radioteràpia externa també té varietats pròpies. Els oncòlegs pretenen minimitzar l’efecte perjudicial de la radiació sobre els teixits del cos, de manera que intenten dirigir el feix de radiació al tumor amb la major precisió possible. Estan assistits per mètodes com la radioteràpia conformal 3D, la radioteràpia d’intensitat modulada (IMRT), la radioteràpia estereotòxica (SBRT) i la radioteràpia de protons. Cadascun d’aquests enfocaments presenta avantatges i desavantatges. La radioteràpia sovint condueix a trastorns d'orinació persistents i disfuncions erèctils.La radioteràpia interna (braquiterapia) augmenta significativament l’efecte de la radiació reduintla distància de la seva font a les cèl·lules cancerígenes. Els grànuls radioactius utilitzats per al procediment contenen iode radioactiu, pal·ladi i altres productes químics que poden actuar sobre els teixits circumdants durant molt de temps. Segons el mètode, aquests grànuls poden estar al cos durant molts mesos (braquiterapia continuada) o només durant sessions de tractament (braquiterapia temporal).QuimioteràpiaLa quimioteràpia s’utilitza, per regla general, en situacions en què el càncer s’ha estès per tot el cos, de manera que cal afrontar la malaltia a nivell mundial. Els medicaments que s’utilitzen per tractar tumors malignes de pròstata es prescriuen en cursos, després dels resultats de la teràpia i del desenvolupament d’efectes secundaris.Els agents quimioterapèutics tenen un mal efecte no només sobre el càncer, sinó també sobre teixits sans. Per tant, els pacients sotmesos a aquest tractament solen patir trastorns digestius, debilitat, pèrdua de cabell i malalties infeccioses.Teràpia immunològicaAquest tipus de tractament està dirigit a activar la immunitat del pacient. Les cèl·lules canceroses són estrangeres al nostre cos, però gràcies a mecanismes especials d’adaptació són capaces d’evadir la resposta immune.Les preparacions per a la teràpia immune s’elaboren de forma individual; al laboratori, les cèl·lules sanguínies del pacient estan “entrenades” per reconèixer un tumor i, a continuació, s’introdueix la vacuna resultant al cos. Malauradament, els oncòlegs encara no han aconseguit assolir-ne un nivell elevatl’efectivitat d’aquesta tècnica, per tant, s’utilitza més sovint com a auxiliar, així com en els estadis tardans de la malaltia.Tractament hormonal per al càncer de pròstataCom que el creixement del tumor sovint es desencadena per l’acció de les hormones sexuals masculines, en els estadis avançats del càncer de pròstata, els metges poden receptar medicaments al pacient que bloquegin la síntesi d’aquestes substàncies. Normalment parlem d’administració de tota la vida de productes farmacèutics. Aquest tractament significa castració mèdica: la funció sexual decau en el seu bagatge. En combinació amb altres mètodes (per exemple, la radioteràpia), la presa d’hormones pot conduir a una cura completa per a pacients contraindicats en prostatectomia radical. Al mateix tempsLa castració mèdica és reversible: després de la retirada de fàrmacs.Les opcions de tractament del càncer de pròstata són diverses, i cada any hi ha informació sobre nous enfocaments efectius. En altres paraules, gairebé no hi ha casos inesperats quan la medicina és impotent per ajudar el pacient. És important trobar un metge que seleccioni una tàctica terapèutica eficaç. No et desesperis: la victòria sobre el càncer depèn en gran mesura.Deixa una sol·licitud al nostre lloc web i els nostres especialistes es posaran en contacte amb tu i t’ajudaran a triar la millor clínica d’acord amb el teu cas absolutament gratuït.

Què cal saber sobre el procediment d’inseminació artificial Si decideix fer FIV?Per a moltes parelles, la FIV és l’única manera de tenir un fill esperat. Quin tipus de procediment és aquest, és segur, com està preparant el FIV i quant costarà?L’essència del procediment de FIVLa FIV és un procediment de fecundació fora del cos: els ous i els espermatozoides s’eliminen del cos, la fecundació es produeix al laboratori. A continuació, els ous fecundats es col·loquen a la incubadora durant 5-6 dies i en procés de divisió es planten a l’úter.Indicacions per acitaLa FIV està indicada en molts casos d’infertilitat: •anteriorment, sovint complementada amb tecnologia assistencial.ICSI: la introducció artificial d’un espermatozoide a l’òvul mitjançant una agulla molt prima. Es va dur a terme si •condicions de laboratori. S'utilitza si falla l'estimulació. Evita l’estimulació hormonal.L’eclosió assistida és una tecnologia que facilita la implantació d’un embrió a l’úter. L’embrió està envoltat d’una fina closca, que es destrueix abans de la implantació.Preparació per a FIV, realització del procediment i seguiment després de FIVLa preparació per a la FIV dura aproximadament 2-3 setmanes i inclou proves per a tots dos cònjuges. El programa de FIV inclou sovint: •nullSi la FIV no dóna el resultat desitjat, algunes parelles recorren als serveis de les mares substitutives.En alguns països, la llei està prohibida per la llei, però hi ha països on la demanda és molt exigent, per exemple, a Kazakhstan.Avui a Rússia, Kazakhstan i alguns països de la CEI, és possible fer FIV de forma gratuïta amb gairebé qualsevol forma d’esterilitat.Deixa una sol·licitud al nostre lloc web i els nostres especialistes es posaran en contacte amb tu i t’ajudaran a triar la millor clínica d’acord amb el teu cas absolutament gratuït.